miércoles, 11 de diciembre de 2013

(11/12/13) (UD10) Reprisse de doma i representació sobre fitxa de la reprisse que faran a l'examen



REPRISE DE DOMA



Que es?

 És l'art d'ensenyar un cavall a ser dòcil, equilibrat i obedient. La doma clàssica és una disciplina  basada en l'execució d'un conjunt de represes per a demostrar la preparació del concursant i la franquesa, la submissió, l'equilibri i l'elegància del cavall.



El treball bàsic de doma comprèn restricció i extinció (allargar i arronsar el traç) en el pas, trot i galop i moviments laterals com la doble trepitjada, en la qual el cavall es mou cap endavant i cap un costat de manera simultània.

Com a conseqüència el cavall es torna tranquil, elàstic, àgil i flexible, però també confiat, atent i decidit, amb el que contribueix un perfecte conjunt amb el seu genet. Les proves de Doma consisteixen en la realització de diferents exercicis sobre el quadrilong que són valorats per diferents jutge.







Finalitat i objectiu

Aquesta disciplina té per objecte el desenvolupament del cavall mitjançant un entrenament racional, metòdic i equilibrat per mitjà del com el genet aconsegueix que aquest realitzi totes les seves ordres amb harmonia, equilibri i activitat. 





El cavall es torna tranquil, elàstic, àgil i flexible, alhora que es fa més confiat i atent a les ordres del genet, arribant a formar amb ell un binomi perfecte.2






Tipues de figures



La parada

 Per demanar al cavall una parada atenta el genet ha de, en primer lloc, tenir el cavall col·locat d'una forma recta a la pista, ja sigui en el costat curt o en el costat llarg. Hem de dur al cavall a un pas en ordre, no massa ràpid, i fer una o fins i tot dues o tres mitges parades, per què després puguem aplicar les ajudes naturals específiques per a la parada. 


Pas enrere


El pas enrere, tot i ser pas però enrere, està molt relacionat amb la parada. I no sol introduir-se en l'entrenament fins que el cavall hagi progressat bastant, perquè podria utilitzar el pas enrere com una resistència.


El pas


El pas és un aire de quatre temps, amb una velocitat mitja de 1,8 a 2,6 ms-.. Hi ha cinc tipus de pas: l'ordinari, el mig, el reunit, el llarg, i el pas lliure. Per avaluar el pas hem de buscar una qualitat basada en l'activitat i la claredat dels seus quatre temps, 1, 2, 3, 4.


El trot


El trot és un aire de dos temps executat en bípedes diagonals*, es a dir, posterior esquerra i anterior dret i al revés. La velocitat del trot de treball ronda els 3,6 ms-. La velocitat i la distància coberta dependrà del punt d'amplitud natural del tranc del cavall. Es reconeixen quatre tipus de trot: el de treball, el mig, el llarg i el reunit. El trot és l'aire en què es treballa al cavall. Es considera que aquest aire és el que aconsegueix un major desenvolupament muscular i d'impulsió.


El trot llarg


Per aconseguir un bon trot llarg el cavall ha de tenir en primer lloc un bon trot de treball per crear ritme i equilibri quan s'allarguen els trancs. Més endavant, el cavall ha de tenir un trot mig excel·lent avanç de començar el trot llarg a nivell Gran Premi, que es crearà partint de l'equilibri, la reunió i la soltesa. Algunes races de cavalls, com per exemple el pura sang* anglès i alguns alemanys, tenen una tendència natural pels allargaments. Tant en la reunió com en els allargaments el cavall ha d'utilitzar els seus quarts posteriors: en la reunió han de portar el pes i en l'allargament, empènyer-lo. Per què les espatlles i les extremitats anteriors puguin allargar, aquestes han de tenir la llibertat d'avançar. És un fet que el cavall no podrà posar el seu peu (el casc) al terra per davant la nariu


El galop


El galop és un aire de tres temps. El genet pot contar-los amb claredat. La seqüència de les trepitjades és:
Pel galop a l'esquerra (amb l'extremitat anterior interior dirigint el moviment):
1. Posterior dret 2. Posterior esquerra i anterior dret junts 3. Anterior esquerra (extremitat que dirigeix el moviment)
Hi ha un breu moment de suspensió que seria el quart temps del galop. Les quatre extremitats del cavall estaran al terra mentre el cavall trasllada el pes de l'anterior al posterior per iniciar el següent tranc.
Pel galop a la dreta (amb l'anterior dret dirigint el moviment):
1. Posterior esquerra 2. Posterior dret i anterior esquerra junts 3. Anterior dret (extremitat que dirigeix el moviment)
Hi ha quatre tipus de galop: el de treball, el mig, el reunit i el llarg. D'altra banda també existeix el galop de carreres, el galop dissociat


El galop en trucat


Es tracta d'un moviment en què el cavall galopa a la mà anomenada "incorrecta". Per tant, si galopa a la dreta, el cavall dirigirà el galop amb l'extremitat anterior esquerra, i a l'inrevés a l'altra mà. Només pot introduir-se en l'entrenament del cavall quan aquest obeeixi completament a les ajudes i surti al galop en ambdues mans.


El canvi de peu a l'aire


El canvi de peu a l'aire és bastant diferent al canvi de peu simple, en el qual el cavall cau al pas o al trot des del galop i torna a sortir al galop a l'altra mà. El canvi de peu simple s'exigeix a reprises elementals i és un moviment bàsic en qualsevol cavall ben entrenat. El canvi de peu al galop és en realitat passar d'un galop a un altre. Els cavalls l'executen en llibertat i canvien el seu pes d'un costat a l'altre amb gran suavitat. Tot i així, a les pistes de doma clàssica el jutge exigeix la completa unitat d'un cavall reunit al galop reunit.


La pirueta


La pirueta és un gir de 360º. Els quarts anteriors del cavall es desplacen en cercle, mentre que els quarts posteriors romanen fixes a un mateix punt. Aquest exercici es demana a les reprises de doma com qualsevol altre moviment de galop reunit i és bastant complex.


Cesió a la cama a la dreta


La cessió a la cama és un excel·lent exercici de disciplina i soltesa en el qual es treballen tant el terç anterior com el posterior del cavall. Segueixen pistes diferents i es creuen (l'anterior per davant del posterior i el posterior per davant de l'anterior), amb el cavall flexionat en la direcció oposada a la que es dirigeix. Les ajudes són laterals; la cama interior és activa i la mà interior amb efecte d'obertura, el pes del genet està centrat però segueix l'espatlla que dirigeix el moviment. M'agrada prendre la línia central i amb la meva cama interior demanar al cavall que vagi cap endavant i lateralment fins el costat llarg de la pista. La cessió a la cama no pot realitzar-se al pas o al trot, però recordem que és bastant exigent amb els muscles, per tant no abusem de la mateixa.


Renvers a la dreta


El renvers és un dels exercicis laterals més difícils. El cavall ha de ser molt obedient i flexible. Posicionarem al cavall formant un angle de 45º mirant al centre de la pista amb la cua al costat llarg de la pista. Flexionarem al cavall amb la nostra regna d'obertura en la direcció del moviment, i aplicarem la cama de l'altre costat per demanar al cavall que es desplaci lateralment en les dues pistes. El cos del genet estarà centrat i mirarà en la direcció del moviment. Com en el travers, el cavall ha d'estar uniformement encorbat des de la cua, creuant les extremitats amb claredat. Demanarem aquest moviment al pas i més endavant, quan el cavall el realitzi amb seguretat, al trot.







REPRESENTACIÓ


fitxa de la reprisse que faran a l'examen  pràctic












LA PISTA Y COM DIBUIXAR 









Sessió pràctica: S'han fet 3 grups de treball:
- Neteja d'una quadra de forma individual
- A la corda: pas i trot a la pista rodona i a la vegada gravacions de neteja del cavall, peülles, posar i treure sella dels alumnes que encara no ho havien acabat.
- Pista: pràctica de la reprisse: a pas i trot, transicions, cercles, suspensió al trot...

miércoles, 27 de noviembre de 2013

(27/11/13) UD1: origen i evolució de l'equus

Evolució i tipus de cavalls.


El cavall actual de gènere Equus és fruit d'una llarga evolució que començà al periòde dotze de l'era terciària.



En aquella època'Eohippus, animal de la mida d'una gineu o gos petit.Tenia cuatre dits davant y tres darrere i habitaba als boscs pantanosos d'Amèrica del Nord i d'Europa (uns 30cm i 20kg d'alçada).

A partir d'aquest Eohippus és reprodueix una llarga evolució(augment de talla menys dits fins al del Equus amb un sol dit).





Tipues de cavalls


El cavall de la tundra:
Era de tipus gran i pesat, com el yukata provinent de les regions polars, sembla ser l'únic descendent.






El cavall de l'altiplà: 
De tipus més fi, antessesors dels petits i resistens cavalls mongols semisalvatges.







El cavall de l'estepa:
 Tipus més lleuger, va originar les races orientals, com l'àrab i el barb, els quals són els antessesors del pura sang.






El tarpan
 És un cavall que va viure al Sud de Russia fins al segle XIX, no pot ésser considerat com un cvall salvatge, ja que es va originar a partir dels cavalls domèstics escapats i és va extingir.







El cavall del bosc
 De tipus sòlid, amb cap i casc grans, és molt possible que fos el fundador del cavall de sang freda i races de tir.








  • Actualment, hi ha un sol cavall salvatje, el przewalskii, descobert al 1879, que habita a les  planes de l'Àsia central.
  • És l'únic cavall que mai ha estat domesticat.



Linned va classificar als cavalls domèstics al 1758 en l'espècie Equus Caballus.

Els cavalls pertanyen a la família dels èquids, a la qual hi trobem també als àses, l'onogre, zebres... gèneres pareguts als cavalls.

 El cavall ja vivia en estat domèstic 2000 anys aC, i s'ha esparsut per tot el món, i s'ha adaptat a tota mena de terrenys i de climes, la qual cosa explica la gran varietat de races que exiteixen.

I era i es utilitzat per l'home de moltes maneres:

 - Per arrossegar carruatges.
-I també com aliment.
-Com animal de tir (lleuger i pesant).
-Com animal de sella.





-El cavall de tir lleuger: 

solen fer de mitjana 1,55 metres d'alçada a la creu. 
 tenen un pes de 400 a 600kg
Actualment són emprats pels pagesos per a feines de camp, per tirar carros.
Antigament eren emprats per a tirar diligencies, per als correus i l'artilleria lleugera.



-Els cavalls nans
que reben el nom de poni, són revinguts i petits (alça menys d'1 metre a 1,45 metres) però molt resistents i soferts.
Són animals de cap fi, coll fort i crinera abundant.




 -El cavall de tir pesat: 

Pot pesar entre 200 i 1000kg, és molt gros  .
 I d'1,60 a 1,80 metres d'alçada a la creu. 
Eren emprats antigament pels militars en artilleria pesant.




-Els cavalls de sella:

són lleugers (uns 350kg) i fan d'1,40 a 1,55 metres a la creu.
Pertanyen sobretot a les races Àrab i pura sang.
Han estat molt emprats en temps de guerra,  i actualment en equitació, en casa i curses.
Una manera de classificar als cavalls és segons el seu temperament, podem trobar cavalls de sang freda, calenta i tèbia.




    Els cavalls de sang freda: 

son tranquils, normalment formen part de races pesades.




    Els cavalls de sang tèbia:

Entre la sang freda i calenta, ofereixen tranquilitat i docilitat pròpia del de sang freda i l'agilitat i la lleugeresa.




    Els cavalls de sang calenta: 

son nervios i més agressiu.






Sessió pràctica: S'han fet 3 grups de treball:


- Com netejar una quadra i pràctica per parelles
- A la corda: pas i trot a la pista rodona: pujar, posició correcte, equilibri
- Pista: pas i trot, transicions, girs.

miércoles, 13 de noviembre de 2013

(13/11/13) UD1: parts exteriors del cavall


PARTS DEL CAVALL



A) CAP:

1. Clatell                                    12. Paladar
2. Serrell                                   13. Barba
3. Front                                     14. Sotabarba
4. Cara                                      15. Solc Mandibular
5. Morro                                   16. Gola
6. Nariu                                     17. Orelles
7. Boca                                      18. Pols
8. Llavis                                     19. Solc Ocular
9. Barres                                    20. Arcada Orbitària
10. Llengua                                 21. Ull
11. Geniva                                  22. Galta



B) COLL:

23. Crinera                                  31. Maluc
24. Tràquea                                 32. Cua
25. Ample del coll                        33. Pit
26. Solc de la jugular                    34. Costellam
27. Creu                                      35. Cinglera
28. Dors                                      36. Aixella
29. Llom                                      37. Bentre
30. Gropa          .












LA PEULLA

3 parts diferenciades:
    -La tapa o muralla.
    -La palma o base de la peulla.
    -La Ranilla.


La tapa o muralla: És la part visible del casc que creix 1 centimetre cada mes.

La palma o base de la peulla: En aixecar l'extremitat podem veure la seva base el que anomenem palma.

La Ranilla: El que fa es absorbir l'impacte contra el terra quan camina, tambre te una funció antilliscant (massa cornia).

 

miércoles, 6 de noviembre de 2013

(6/11/13) UD3: Hem seguit avançant amb la teoria...





Com lligar un cavall


  • un cop posada la capçada de quadra , lliguem al cavall al cordill de l'anella.





  • Deixar una distància adequada que el cavall no estiguí completament enganxat a la pared, ni massa curt ni massa llarg.













Nus de seguretat

la característica de aquest nus es que es desfà molt rapidament








Com porta el cavall a peu





Ens posem sempre la esquerra de cavalla agafen les regnes o corda amb la ma dreta y assegurant la amb la ma esquerra




Neteja de l'equip



l'equip s'han de netejar regularment

Qualsevol material de pell es neteja amb greix o oli

El protectors es poden netejar amb un raspall i amb un drap desprès

L'equip mal cuidat pot produir ferides al cavall






Material de cuir


s'ha de treure la brutícia i la suor per les 2 cares amb un esponja , sabó i poca aigua.

Desprès s'aplica greix.



 Cabeçada 

Desmunta tota, netejar tota amb greix i desprès posar greix.





Singla


treure el fang amb sabó y raspall.

Desprès seca be .




Muntura 




Desmunta cingla i el gambals i netejar el cuir , desprès posar greix.







Protector de feina

Rentar amb un raspall sinó ficar a la rentadora.

Metalls netejar amb aigua y sabó.









Sessió pràctica: S'han fet 3 grups de treball:

- Com netejar una quadra i pràctica per parelles
- Maneig: cabeçada de quadra, neteja del cavall, posar la sella, familiarització amb la brida..
- Inici del pas a la pista en grup: pujar, posició correcte, equilibri (primeres sensacions a sobre del cavall), desmuntar...

miércoles, 9 de octubre de 2013

(9/10/13) Tipus d'estreps, material d'ajuda, mantes, protectors i benes..


Desuadors o suadors




Es posa avall de la sella per protegir la esquena del cavall i absorbir la suo.








Es de roba i esta una mica acotxat.







Protector de dors


Pesa d'espuma i altres materials.
  • Es posa sobre el dessuador i sota la sella.
  • Protegeix l'esquena del cavall i dona comoditat al genet





Estrep










Fusta o tralla



fusta:ajudà artificial però si el cavall esta Bagó

             tralla: eina de doma o ajuda per què el cavall caminí






Esperons




Va lligat a la bota , serveix perquè el cavall reaccioni abans






Mantes

Serveis a l'hivern perquè el cavall no passi fred

.Protegeix del fred

.No deixa que creixi el pel

.Evita que es constipin


Recomanacions

abans de treure la manta del cavall pasar un raspall per treure la brutícia




tipus de mantes :




De dia



De secant








De hivern













Protectors i benes 


Es fan servi per protegir les extremitats del cavall concretament la canya on estan els tendons






benes de treball 




molt elàstiques

mida 10cn d'amplada







benes de descans


                                      l'objectiu es dona calor

                                      millora la articulació








Protector de cua






  • Pot ser de bena
  • S'utilitza per protegir la cua del cavall d'urant un viatge.
  • No posar la mes duna hora


recomanacions


les benes s´han d'anar netejant






Protectors de garron i genoll


aquest protectors s'han de posar finament per evitar que patinin










Campanes 





  • Són per protegir els coixinets dels talòs de ser trepitjats de les darrera 

  • Es posen normalment a les manss






Sessió pràctica:

 S'han fet 3 grups de treball:


- Com netejar una quadra i pràctica per parelles

- Maneig: cabeçada de quadra, neteja del cavall, posar la sella, familiarització amb la brida..

- Inici del pas a la pista en grup: pujar, posició correcte, equilibri (primeres sensacions a sobre del cavall), desmuntar...

miércoles, 2 de octubre de 2013

(02/10/13) UD3: la montura/sella: parts, vocabulari, tipus


Montura o Sella de muntar



La montura o cadira de muntar és un element que uneix al genet als lloms d'un cavall. 

És usada per a la major comoditat del genet i per cuidar el llom de l'animal. 







Parts d'una sella


  • Faldon
  • Faldoncillo
  • Remache
  • Borrén delantero
  • Cuello
  • Asiento
  • Borrén trasero
  • Baste
  • Guardahebillas
  • Taco trasero
  • taco delantero
  • Calcetin
  • Latiguillos
  • Falso faldon
  • cincha

Estrep

Els estreps  són peces, generalment metàl·liques, de formes diverses que permeten que el genet d'un cavall hi introdueixi els peus per a consolidar-se mentre cavalca. Fixats a la sella de muntar, permeten una major comoditat, tant per a la cavalcadura com per al genet.


Tipues de sella

Hi ha una gran quantitat de tipus de selles, cadascuna d'elles està relacionada amb el tipus de muntanya que es va a usar, la doma del cavall, els materials disponibles i la cultura del lloc d'origen.



 albardes o "aparells"


  • Eun simple coixí de cuir o lona farcit d'un material esponjós i subjecte amb diverses cingles, el que ajuda a relaxar la fricció del pes del genet o d' la càrrega sobre el llom de l'animal. 


  • Aquestes selles es continuen fent servir només en els ambients rurals, en muntures com rucs i mules, o els països en vies de desenvolupament ja que els materials de què estan fetes són molt més simples que una sella convencional.




De doma o de Potrero.



 Són les emprades per a fer un primer contacte entre el cavall i el genet, així com en els treballs de doma.


 Aquestes selles solen tenir Borrenes desenvolupats, ja que és més fàcil que el genet pugui necessitar alguna classe d'agafada al muntar, i també són menys rígides que les comunes. A l'hora d'usar-les, la primera sella de doma que es posa al poltre, és lleugera i més suau, ia mesura que la doma avança, es va tornant més pesada.





Sella anglesa

Es tracta d'una sella de pes mitjà, amb faldons laterals, Borrenes i suport pràcticament absents, i estreps simples.




 És bàsicament una sella multiús i està pensada per munta regular a l'estil "geneta", però no prolongada. És la més estesa a la pràctica de la rquitació amb múltiples variants segons el seu ús final. 




sella texana

 Aquest tipus de sella té moltes variants d'acord amb el país d'origen, encara que la més coneguda internacionalment és sella de cowboy americà, i la molt semblant sella charro de Mèxic.



 La principal característica  més que una sella, és una butaca.

 estreps solen ser bastant grans, per protegir els peus del genet dels accidents, i la seva posició està lleugerament avançada. Són molt àmplies, cobrint gran superfície del llom de l'animal, el que ajuda a distribuir millor el pes del genet sobre el llom de l'animal, sent així menys molest.



A continuació, les més destacades:

sella Vaquera Espanyola



 usadusada per a les feines del camp  , és àmplia, quadrada i sempre va coberta d'una Zalea, normalment blanca.

 .


sella de Cowboy 

La més difosa internacionalment, encara que està pensada només per a un tipus de doma vaquera en concret







 Té estreps amples, recoberts de cuir, és enfonsada en el seu pare del darrere i els faldons de cuir també presents en els estreps, a més, té una banya, on es lliga una corda o llaç amb la qual es subjecten els caps de bestiar. 





sella xilena




Molt semblant a la texana, però no té la banya ja que el llaç es amarra a la part del darrere del costat dret,  La muntura xilena, igual que la vaquera tenen dos cingles que s'usa per assegurar contra l'estirada del bestiar amb el "llaç".




sella Bardella de Buttero  italià 

 te forma oblonga, absència de faldons, i molt arquejades en la seva superfície, de manera que el genet queda enfonsat a la sella.






 Aquest tipus de sella sempre és encoixinat i ocasionalment, segons el tipus, té Zalea.




sella de Gardian  de la Camarga francesa 


 La seva principal característica són els seus estreps de ferro que formen una sèrie de esparvers on es fica el peu del genet, de manera que en aquest cas el peu va dins de l'estrep i no donat suport.


Sella de muntar d'alta escola . 

Hi ha variants segons el país, com la sella portuguesa, o la sella de les escoles franceses, però totes tenen en comú que són grans, amb faldons de cos rectangular i Borrenes molt desenvolupats, de manera que el genet va enganxat en ells.

 Els estreps també solen ser grans i amplis, de manera que es recolza el peu i no només la punta. 

Cal destacar els rics materials que solen tenir o presentar, així que els estreps solen ser sempre platejats i estar repussats, mentre que els materials de la sella solen estar adornats o coberts de teixits vellutats, a més del cuir.











Sessió pràctica:

S'han fet 3 grups de treball:

- Com netejar una quadra i pràctica per parelles
- Maneig: com posar-li la cabeçada de quadra al cavall, com portar-lo al destre, com netejar un cavall i posar la sella...
- A la corda: inici del pas a la pista rodona: pujar, posició correcte, equilibri (primeres sensacions a sobre del cavall)