lunes, 16 de junio de 2014

Videos



NETEJA DE CAVALL




RASPALLAR Al CAVALL 




NETEJA DE PEULLES





NETEJA DE CUADRA


SEPARAR PALLA BRUTA DE LA NETA




TREURE EL CARRO AMB LA BRUTICIA





PORTAR PALLA NOVA





SEPARAR LA PALLA I AIXAFAR-LA






EQUIPAR AL CAVALL (SELLA)





miércoles, 7 de mayo de 2014

(7-5-14) Examen de recuperació

A clase vam fer l'examen de recuperació i d'espres vam fer la neteja de quadra i sortir de ruta.

miércoles, 30 de abril de 2014

(30/04/14) UN10 tecniques d'equitació

10.2: Les ajudes: tipus efectes i utilització.

Per comunicar-nos amb el cavall i donar-li instruccions, podem utilitzar diferents mitjans que es diuen "les ajudes", que podran ser naturals o artificials:

  • Ajudes naturals: mans/cames/pes del cos/veu
El pes del cos es transmet a través del pes que apliquem al seient, ens permetrà controlar l'equilibri.

La veu permet comunicar-nos, donanr recompensa i tranquil·litzar al cavall o per renyar-lo.
  • Ajudes artificials: s'utilitzen per reforçar o millorar la precició de l'acció de les cames: fusta/esperons/tralla
Com utilitzem les ajudes naturals:
-Per anar endevant: cames i pes del cos.
-Per més velocitat: cames i pes del cos.
-Per menys velocitat: mans i pes del cos.
-Per girar: mans, cames i pes del cos.
-Recompensar al cavall: mans i veu.

-Per avançar: S'ha de demanar impulsió al cavall i mantenir-la.
     
        -Per fer-ho:
S'ha d'utilitzar les 2 cames al costat de la cingla, fent pressions lleugeres i intermitents amb els bessons "sense donar patades". Si el cavall no obeeix, repetim les mateixes accions amb més energia. Si segueix sense fer cap es pot utilitzar la fusta, però mai amb excés.
Quan el cavall avança, hem d'acompanyar el moviment del cavall amb el nostre pes del cos al seient.

El cavall té 3 aires naturals quan es desplaça: el pas, el trot i el galop.

-Es diu que un aire és marxat, sempre que tingui una extremitat que toqui a terra i serà saltat en el moment que cap de les 4 extremitats toqui a terra.

-S'anomena bípede a l'associació de 2 extremitats.
  • EL PAS:
    En estat natural del cavall es desplaça al pas la major part del temps.
    És l'aire més lent: entre 6 i 7 km/h.
    El pas és un aire marxat, simètric, de 4 temps idèntics a  tranc, un per cada casc que es recolza a terra.
    Quan el cavall va al pas, se senten 4 petjades regulars contra el terra.
    Un bon pas és aquell en el que es possible comptar "un, dos, tres i quatre".
    Sempre hi haurà 2 cascs tocant a la vegada, la seqüència serà: peu esquerra, mà esquerra, peu dret, mà dreta.








EL TROT:
El trot és l'aire habitual del treball. És un aire saltat, simètric, de 2 temps idèntics que corresponen a les batudes dels 2 bípedes diagonals.



La velocitat del trot és aproximadament el doble del del pas: 14 o 15 km per hora.
El trot té 2 temps, en el que el cavall mou el peu esquerre, mà dreta, peu dret i mà esquerra. El coll s'escurça i queda quiet.
Un bon trot serà aquell que puguem comptar: "un, dos, un, dos".






EL GALOP:
És l'aire més ràpid que el pas: entre 20 i 30 km per hora, en curses poden obtenir una velocirtat punta de 60km/h.
El galop és un aire saltat, oscil·lant i asimètric, composat de 3 temps seguits d'un moment de suspenció.


El cavall pot galopar a la dreta o a l'esquerra en funció del bípeda lateral que avanci més  que l'altre.
És l'aire de tres temps. Hi ha un moment de suspenció, que és quan el cavall té els 4 cascs a l'aire.




10.4: Tècnica de muntada en terrenys de diferent dificultat.
En terreny variat haurem de tenir en compte diferents aspectes:

Les pujades i les baixades, els bassals d'aigua i rius, els obstacles que anem trobant, les dificultats de visibilitat...

-No entrarem mai dintre de un bassal d'aigua o riu si no veiem la profunditat. Sempre és millor passar pel mig  que no pels costats, ja que el  cavall podria relliscar.
-Si portem alforges, hem de vigilar quan passa pels corriols estrets, ja que es poden enganxar.

-Els obstacles petits es poden passar al pas: un tronc, branques...
-A les pujades evitar galopar.

-A les baixades s'ha d'anar al pas per evitar que el cavall es deici portar per la baixada i podria ser perillós.
-Quan hi hagi passos profunds o amb fang, donar llibertat al coll del cavall, ja que l'utilitza per equilibrar-se.
-Al camp hauríem d'evitar anar molt de temps al trot sobre la mateixa diagonal, de tant en tant hem de canviar per equilibrar la fatiga muscular del cavall. (això es fa mantenint 2 temps seguits drets o asseguts.
-No galopar per zones que el cavall pugui relliscar: fang, aigua, gebrat...
-Tampoc galopem si hi ha poca visibilitat, ja que un cavall al galop no pot parar de cop.
-Quan tornem d'una sortida, ho farem al pas, perquè el cavall arribi tranquil i sec.





Part Pràctica:

 neteja de quadres
 netejar el cavall molt bé
 idonar un passeig amb el cavall a mà, 





miércoles, 23 de abril de 2014

(23/04/14)

A classe

Entrega de l'examen teòric fet la setmana anterior.




 Pràctica:



 neteja de quadres

Una professora  ens ha ensenyat a fer més trenes als cavalls.

 anar a la pista quadrada amb en Ruben a treballar la posició al cavall, transicions, tècniques...

miércoles, 2 de abril de 2014

martes, 25 de marzo de 2014

(25-03-14) UD10: Tècniques d'equitació

Tècniques d'equipació

Abans de munta
  • Verificar la cingla
  • Baixar els estreps 
Després de muntar
  • Ajustar la cingla (afluixar-la)
  • Pujar els estreps
Com pujar al cavall
1- Hems col·loquem mirant cap a la cua per el costat esquerra. Amb la mà esquerra agafem les regnes curtes, i mà esquerra als cabells de la crim. 
2- Posem el peu esquerra en el estrep, la mà dreta a sobre de la cadira de muntar  i saltem recolzant el pes sobre el braç.
3- Cama dreta amunt sense tocar la gropa del cavall.
4- Intentem entrar suaument a la sella, i posem peu dret al estrep.



Com baixar del cavall
1- Treiem els 2 peus dels estreps.
2- Agafem les regnes amb la mà esquerra.
3- Cos endavant, i passem la cama dreta per sobre del cavall sense donar-li.


Seure correctament
El cap a de mirar recte cap endevant i hem e mirar entre les orelles del cavall. Les espatlles adreçades i relaxades a la vegada.
Esquena recte i seure amb les natjes al punt més centrat de la sella.
Les cames aprop del costat del cavall amb els genolls en contacte amb la sella. Posseu la punta sobre el ferro de l'estrep i baixar el taló per sota del nivell de la punta. Les regnes d'han d'agafar sempre a la mateixa distància, amb un contacte suau i constant a la boca del cavall.


Posició dels avantbraços
Aquella que permeti una prolongació de les regnes, és a dir, avantbraç, canells i regnes han de ser dues linies rectes que van de la boca del cavall.

Una regna a cada mà
 S'aguanta entre el dit gros i l'index i poden pasar per sota del dit petit o el dit petit i el segon dit.

Les dues regnes amb una mà
Una regna sobre l'altre (La matèixa tèncica).




PRACTICA:
Netejar quadres i sortir de ruta.


miércoles, 19 de marzo de 2014

(19/03/14) Anatomia i fisiologia bàsica


Anatomia i fisiologia bàsica.


L'anatomia estudia les característiques físiques del òrgans, aparells i sistesmes.

 Fisiologia estudia el seu funcionament.


El cavall com tot ésser viu esta constituit per un comjunt d'òrgans i sistemes que els diferencien d'altres animals.




1. L'esquelet:


Està constituit per ossos que s'uneixen entre si a través de les articulacions. 

Funció  és la amteixa que en l'ésser humà.



Els aspectes més diferenciadors de l'esquelet del cavall són (amb l'humà):

-La falta de clavícula, el que fa que la unió de l'extremitat anterior al tronc sigui exclusivament muscular.

-El desenvolupament del coll.
-El desenvolupament dels ossos metacarpians i metatarcians.
-La reducció de nombre de dits, un sol dit en el suport de cada extremitat.
-El desenvolupament del sistema de suspenció de a gareta.







2. El sistema muscular:

Està contituit per multitud de músculs que tenen la funció de contraure's per produir moviment.




EL musculs s'uneixen entre ells a través de les articulacions i s'uneixen als ossos a través dels tendons.

Les articulacions es classifiquen com les humanes donant els diferents tipus de moviment i consten de les mateixes parts.

el sistema muscular s'ha d'escalfar abans de l'exercici i fer un bon traball progressiu per adaptar-los a l'esforç.


Cal remarcar la inportància 
 Tendons flexors del dit, que es troben en la cara posterior de la canya, ja que son els que més és treballen en el suport del pes i per tant, els que més risc tenen de patir lesions. 



3. Aparell respiratori:
La seva missió principal és proveir a l'organisme l'oxigen i eliminar el CO2.
El cavall es un animal de gran capacitat respiratòria, però és molt sensible a les malalties que afecten a aquest aparell.
És per això que es molt important que el seu box estigui molt ben ventilat amb una renovació d'aire continu, si això no fos possible, es preferible mantenir-lo a l'aire lliure.
Una de les característiques diferents del cavall respecte als altres animals es la incapacitat de respirar per la boca, degut al gran desenvolupament del vel del paladar que també l'impedeix la possibilitat del vòmit. Per contrarestar aquest dèficit, el cavall pot dilatar les narius permetent l'entrada de més aire.

Prevenció de malalties respiratòries:
-Mantenir al cavall en un ambient sa des del punt de vista de la puresa de l'aire.

-Un adequat programa de vacunació.
-Quan hi ha un brot d'una malaltia respiratòria, aïllar adequadament als cavalls.

4. Aparell urinari:
La seva missió es filtrar la sang per eliminar els residus tòxics produits com a conseqüència  de l'activitat dels diferents organs i sistemes. Aquest aparell no presenta cap caracteristica diferent respecte als altres animals que cal remarcar.
El formen: ronyons, úter, uretra i bufeta de l'orina.



5. Aperell reproductor:



La seva missió es possibilitar la combinació de l'espècie. 


 Un cel normal dura uns 7 dies i es repeteix al voltant de cada 21 dies.

El període de gestació de les eugues es de 11 mesos.

És freqüent la castració dels mascles per facilitar el seu maneig i impedir interferències en la doma.




6. Aparell circulatori:


El principal objectiu es el transport de substàncies orgàniques: nutrients i oxigen a les cèl·lules i recollir els residus.



7. Aparell neuroendocrí:

És l'encarregat de realitzar la cordinació de les funcions de tota la resta d'aparells i sistemes el cos.


Consta del sistema nerviós i el sistema endocrí.
     sistema nerviós realitza la coordinació mitjançant els estímuls elèctrics.

     sistema endocrí realitza la coordinació mitjançant de segregar substàncies.




8. La pell:
És la capa externa que recobreix els animals:


-La seva funció es separar i protegir l'organisme de l'entorn.

-A la pell es localitzen multitud d'òrgans dels sentits, en especial, els tàctils.

-Permeten la termoregulació 

La pell del cavall es relativament gruixuda i presenta una sèrie d'estructures.

-Els pèls: importants per la regulació tèrmica i per la determinació de color de la capa.



És una capa molt important pels cavalls que vuien a l'exterior per això no se'ls pot dutxar amb sabó.






 Part pràctica

Neteja de quadres, 
 ruta pel camp





miércoles, 12 de marzo de 2014

(12/03/14)

1.4 Capes i pelatges dels cavalls.



Particularitats de les capes:


Són aquelles característiques que afecta al color del cavall o a la direcció del pèls però no alteren la denominació de la capa. Poden ser:

     -Particularitats generals: en qualsevol part del cos.

     -Particularitats regionals: quan es presenten només en certes regions: cap i extremitats.




Particularitats generals:

  • Entrepelat: Poquets pèls blancs a alguna porció del cos.
  • Rodat: Agrupacions de pèls diferents  dels de la capa en  formade cercles. Tipics dels tords.
  • Carbonat: Taques de color negre en qualsevol part del cos, si són taques allargades també es diuen tigrat o zebradures.
  • Nevat o blanquejat: Taques de pèls blancs.
  • Mosquejat: Petites taques blanques.
  • Atrutinat: Petites taques de color marró o vermellós.
  • Remolí: Pèls en forma d'espiral, duren tota la vida i els llocs més freqüents són, el cap, el coll, el pit i les illades. (Quan s'ajuntes dos remolins s'anomena espiga).
  • Ratlla de mul: Ratlla de pèls foscos que va de la creu fins a la base de la cua.

Particularitats generals del cap:
  • Cordó o llista: Taca de pèls blancs de forma allargafa que recorre de dalt a baix de la cara del cavall.
  • Taca de carn: És una zona de despigmentació cutània que es sol trobar al voltant dels llavis. S'aprecia una taca de l¡color rosat. Si es troba al voltant de l'ull és tiu "ull de perdiu".
  • Estrella i estel (lucero): taca blanca al front, si es petita es diu estrella i si es gran estel. Quan la taca es tan amplia que supera els limits laterals de la cara es diu carablanc (careto).



Particularitats generals a les extremitats:

  • Calçat:Taca de pèls blancs a la porció inferior de les extremitats. els cascs de les extremitats amb calçat són de color blanc. És diu calçat baix, mig o alt en funció del tamany de la taca.
  • Arminyat: Taques de pèls de color blanc de la capa a la pell que rodeja el casc, normalment amb calçat baix. Els cascs seràn de color dels pèls que el rodegen, si son blancs seràn blancs i si són negres seran foscos...





Part Pràctica:dos grups.

 neteja de quadres
 fer una ruta pel camp.