martes, 25 de marzo de 2014

(25-03-14) UD10: Tècniques d'equitació

Tècniques d'equipació

Abans de munta
  • Verificar la cingla
  • Baixar els estreps 
Després de muntar
  • Ajustar la cingla (afluixar-la)
  • Pujar els estreps
Com pujar al cavall
1- Hems col·loquem mirant cap a la cua per el costat esquerra. Amb la mà esquerra agafem les regnes curtes, i mà esquerra als cabells de la crim. 
2- Posem el peu esquerra en el estrep, la mà dreta a sobre de la cadira de muntar  i saltem recolzant el pes sobre el braç.
3- Cama dreta amunt sense tocar la gropa del cavall.
4- Intentem entrar suaument a la sella, i posem peu dret al estrep.



Com baixar del cavall
1- Treiem els 2 peus dels estreps.
2- Agafem les regnes amb la mà esquerra.
3- Cos endavant, i passem la cama dreta per sobre del cavall sense donar-li.


Seure correctament
El cap a de mirar recte cap endevant i hem e mirar entre les orelles del cavall. Les espatlles adreçades i relaxades a la vegada.
Esquena recte i seure amb les natjes al punt més centrat de la sella.
Les cames aprop del costat del cavall amb els genolls en contacte amb la sella. Posseu la punta sobre el ferro de l'estrep i baixar el taló per sota del nivell de la punta. Les regnes d'han d'agafar sempre a la mateixa distància, amb un contacte suau i constant a la boca del cavall.


Posició dels avantbraços
Aquella que permeti una prolongació de les regnes, és a dir, avantbraç, canells i regnes han de ser dues linies rectes que van de la boca del cavall.

Una regna a cada mà
 S'aguanta entre el dit gros i l'index i poden pasar per sota del dit petit o el dit petit i el segon dit.

Les dues regnes amb una mà
Una regna sobre l'altre (La matèixa tèncica).




PRACTICA:
Netejar quadres i sortir de ruta.


miércoles, 19 de marzo de 2014

(19/03/14) Anatomia i fisiologia bàsica


Anatomia i fisiologia bàsica.


L'anatomia estudia les característiques físiques del òrgans, aparells i sistesmes.

 Fisiologia estudia el seu funcionament.


El cavall com tot ésser viu esta constituit per un comjunt d'òrgans i sistemes que els diferencien d'altres animals.




1. L'esquelet:


Està constituit per ossos que s'uneixen entre si a través de les articulacions. 

Funció  és la amteixa que en l'ésser humà.



Els aspectes més diferenciadors de l'esquelet del cavall són (amb l'humà):

-La falta de clavícula, el que fa que la unió de l'extremitat anterior al tronc sigui exclusivament muscular.

-El desenvolupament del coll.
-El desenvolupament dels ossos metacarpians i metatarcians.
-La reducció de nombre de dits, un sol dit en el suport de cada extremitat.
-El desenvolupament del sistema de suspenció de a gareta.







2. El sistema muscular:

Està contituit per multitud de músculs que tenen la funció de contraure's per produir moviment.




EL musculs s'uneixen entre ells a través de les articulacions i s'uneixen als ossos a través dels tendons.

Les articulacions es classifiquen com les humanes donant els diferents tipus de moviment i consten de les mateixes parts.

el sistema muscular s'ha d'escalfar abans de l'exercici i fer un bon traball progressiu per adaptar-los a l'esforç.


Cal remarcar la inportància 
 Tendons flexors del dit, que es troben en la cara posterior de la canya, ja que son els que més és treballen en el suport del pes i per tant, els que més risc tenen de patir lesions. 



3. Aparell respiratori:
La seva missió principal és proveir a l'organisme l'oxigen i eliminar el CO2.
El cavall es un animal de gran capacitat respiratòria, però és molt sensible a les malalties que afecten a aquest aparell.
És per això que es molt important que el seu box estigui molt ben ventilat amb una renovació d'aire continu, si això no fos possible, es preferible mantenir-lo a l'aire lliure.
Una de les característiques diferents del cavall respecte als altres animals es la incapacitat de respirar per la boca, degut al gran desenvolupament del vel del paladar que també l'impedeix la possibilitat del vòmit. Per contrarestar aquest dèficit, el cavall pot dilatar les narius permetent l'entrada de més aire.

Prevenció de malalties respiratòries:
-Mantenir al cavall en un ambient sa des del punt de vista de la puresa de l'aire.

-Un adequat programa de vacunació.
-Quan hi ha un brot d'una malaltia respiratòria, aïllar adequadament als cavalls.

4. Aparell urinari:
La seva missió es filtrar la sang per eliminar els residus tòxics produits com a conseqüència  de l'activitat dels diferents organs i sistemes. Aquest aparell no presenta cap caracteristica diferent respecte als altres animals que cal remarcar.
El formen: ronyons, úter, uretra i bufeta de l'orina.



5. Aperell reproductor:



La seva missió es possibilitar la combinació de l'espècie. 


 Un cel normal dura uns 7 dies i es repeteix al voltant de cada 21 dies.

El període de gestació de les eugues es de 11 mesos.

És freqüent la castració dels mascles per facilitar el seu maneig i impedir interferències en la doma.




6. Aparell circulatori:


El principal objectiu es el transport de substàncies orgàniques: nutrients i oxigen a les cèl·lules i recollir els residus.



7. Aparell neuroendocrí:

És l'encarregat de realitzar la cordinació de les funcions de tota la resta d'aparells i sistemes el cos.


Consta del sistema nerviós i el sistema endocrí.
     sistema nerviós realitza la coordinació mitjançant els estímuls elèctrics.

     sistema endocrí realitza la coordinació mitjançant de segregar substàncies.




8. La pell:
És la capa externa que recobreix els animals:


-La seva funció es separar i protegir l'organisme de l'entorn.

-A la pell es localitzen multitud d'òrgans dels sentits, en especial, els tàctils.

-Permeten la termoregulació 

La pell del cavall es relativament gruixuda i presenta una sèrie d'estructures.

-Els pèls: importants per la regulació tèrmica i per la determinació de color de la capa.



És una capa molt important pels cavalls que vuien a l'exterior per això no se'ls pot dutxar amb sabó.






 Part pràctica

Neteja de quadres, 
 ruta pel camp





miércoles, 12 de marzo de 2014

(12/03/14)

1.4 Capes i pelatges dels cavalls.



Particularitats de les capes:


Són aquelles característiques que afecta al color del cavall o a la direcció del pèls però no alteren la denominació de la capa. Poden ser:

     -Particularitats generals: en qualsevol part del cos.

     -Particularitats regionals: quan es presenten només en certes regions: cap i extremitats.




Particularitats generals:

  • Entrepelat: Poquets pèls blancs a alguna porció del cos.
  • Rodat: Agrupacions de pèls diferents  dels de la capa en  formade cercles. Tipics dels tords.
  • Carbonat: Taques de color negre en qualsevol part del cos, si són taques allargades també es diuen tigrat o zebradures.
  • Nevat o blanquejat: Taques de pèls blancs.
  • Mosquejat: Petites taques blanques.
  • Atrutinat: Petites taques de color marró o vermellós.
  • Remolí: Pèls en forma d'espiral, duren tota la vida i els llocs més freqüents són, el cap, el coll, el pit i les illades. (Quan s'ajuntes dos remolins s'anomena espiga).
  • Ratlla de mul: Ratlla de pèls foscos que va de la creu fins a la base de la cua.

Particularitats generals del cap:
  • Cordó o llista: Taca de pèls blancs de forma allargafa que recorre de dalt a baix de la cara del cavall.
  • Taca de carn: És una zona de despigmentació cutània que es sol trobar al voltant dels llavis. S'aprecia una taca de l¡color rosat. Si es troba al voltant de l'ull és tiu "ull de perdiu".
  • Estrella i estel (lucero): taca blanca al front, si es petita es diu estrella i si es gran estel. Quan la taca es tan amplia que supera els limits laterals de la cara es diu carablanc (careto).



Particularitats generals a les extremitats:

  • Calçat:Taca de pèls blancs a la porció inferior de les extremitats. els cascs de les extremitats amb calçat són de color blanc. És diu calçat baix, mig o alt en funció del tamany de la taca.
  • Arminyat: Taques de pèls de color blanc de la capa a la pell que rodeja el casc, normalment amb calçat baix. Els cascs seràn de color dels pèls que el rodegen, si son blancs seràn blancs i si són negres seran foscos...





Part Pràctica:dos grups.

 neteja de quadres
 fer una ruta pel camp.

miércoles, 5 de marzo de 2014

(5-03-14) UD1: El cavall

Perlí:
  • -Dilució doble del castany (i no està clar si també del negre).
  • -Blanc marfil amb extremitats lleugerament mes fosques. 




Bai
  • -Dilució simple del castany clar.-Pèls grocs marró clar.
  • -Extremitats, cirn i cua negres o molt fosc.-Solen tenir ratlla de mul, i alguns cops zebradures.


Variants:
-Bai clar.-Bai fosc.-Bai ordinari.





Ratoner -Gris:
  • -Doble disolució del negre.
  • -Pèls de base fosca i punta clara.
  • -To blavós o groguenc i sense pèls blancs.
  • -Extremitats, crin i cua sempre negres.
  • -Poden tenir ratlla de mul i a vegades zebradures.





Café amb llet o crema (cremello)
  • -Dilució doble de l'alatzà.
  • -Anomentat frequüentement albí erròneament (pseudo albí).
  • -Blanc cremós amb ulls blaus molt clars.

Els colors modificats per mescla homogènia de pèls blancs:

Pot ser per tota la vida o progressiva augmentant els pèls blancs al llarg de la vida.


Ruà:
-Pèls blancs disseminats sobre una capa castanya, alatzana o negre.
-Aquests pèls blanc escassejen al cap, cua i crin (negres).
-Pell negre i ulls foscos.

Variants:

  • Ruà ordinari.
  • Ruà clar (predominen els pèls blancs).
  • Ruà fosc.





Peixard (Overo):
Els cavalls overos poden tenir gairabé qualsevol distribució de taques blanques sobre el cos. La tendència és que tinguin la panxa tacada de blanc, la cua de color fosc i el cap amb bastant blanc ( sovint amb ulls despigmentats). El dors es fosc, almenys parcialment.






Tord:
-Mescla progressiva de pèls blancs amb qualsevol color bàsic de capa, pèls blancs més qualsevol color de fons, pell negre i ulls foscos.

Variants:

  • -Tord ordinari (similar proporció de pèls blancs i negres-vermellosos)
  • -Tord molt clar (predomina els blanc sobre el negre)
  • -Tord fosc.





Els colors modificats per incorporació de pèls blancs formant taques homogènies:

En aquest cas el que passa es una despigmentació total d'una o varies zones cutanies en les que no es fabrica cap tipus de pigment i per tant la pell queda de color rosat.



Blanc:
Quan la taca blanca es tan gran que afecta a tota la suoerfície cutània.
-Pèls blancs, pell rosada, mucoses rosades (erròniament dita albina).
-Iris pigmentat (normalemnt marró fosc, també marró clar, blau...)
-No existeix el cavall veritablement albí (gen c: pell rosada, pèl blanc, iris vermell).

Variants:
-Blanc brillant.
-Blanc mate.
-Blanc pàl·lid.




Clapat (Pio):
Apareixen taques blanques repartides per tot el cos alternades amb zones e la que s'expressa el color bàsic de la capa. Podem trobar clapats negres, alatzanas o castanys.

  • Qualsevol capa amb grans taques blanques.
  • Les taques estàn presents quan neix i no varia al llarg dels anys.




Appaloosa:
Fons fosc (ja sigui una capa simple o composta) sobre les que es disposen taques blanques donant un aspecte marbejat.


  • Molts tenen la pell marbejada, els cascs ratllats i l'escleròtica (blanc de l'ull) molt blanc. 


  • Molts diversos factors de distribució: flor de neu, motejat, lleopard...





PRACTICA
Neteja de quadres 
ruta.